La privatització constant dels serveis socials, així com la desprotecció estatal mitjançant la retirada d’ajudes a certs àmbits (a les Persones amb Dependències, per exemple), obliga a les dones a haver d’ampliar el temps dedicat al treball reproductiu. Per altra banda, aquestes tasques a vegades són remunerades, donat que a Occident, les dones que s’ho poden permetre, contracten treballadores de la llar, generalment immigrants, per complir amb les tasques de reproducció. Però aquest fet, més enllà de la remuneració del treball reproductiu, no implica una millora en termes de lluita feminista, ja que la distribució del treball reproductiu en les societats actuals segueix enfocant-se des de la perspectiva que són les dones qui han de tenir cura d’aquestes tasques.